
La força del cor em sortia,
et sentia dintre meu;
pugnant per sortir a la vida,
ajuntava el meu esforç al teu.
Estrenyent les dents, amb dolor ple d'alegria,
sentí el teu cos com sortia de dins meu,
i el teu plor... preant l'aire
que el teu pit, per primer cop omplia.
Era la nit de Nadal
i un raig de sol a l'albada,
a la nostra llar es filtrà,
mentre... al defora nevava.
Prenent el teu cos petit
d'amor em sentí colpida,
i acaronant-te amb dolçor
vaig somriure a Deu i la vida.
Una rondalla al carrer
entonà la Santa Nit...
et vaig mirar al llitet:
quina dolça esgarrifor...
quina joia més preada!
Saps? Avui és Nadal, fillet!!
Aroma Lídia Gomis
Felicitats per el blog Lidia
ResponderEliminarToni