miércoles, 24 de marzo de 2010

Anonim


A voltes quan hi ha amor al nostre entorn
i és la diada més joiosa i clara, diem...
Perquè sempre no serem com ara?
Perquè tots dos em de ser vell un jorn?

Cer que el temps passa que no te retornt,
però si de plaers la vida ja és avara,
no l'entristim amb pesaments ancara
i fem més bell el nostre bell sejorn.

La senectut no és pas sense consol,
i si tants dies a sortit el Sol dalt
perquè maduri el fruit dalt de la branca,
per la il·lusió de veure als fills crescuts,
bé es pot tenir la caballera blanca,
i dir adeu a tots els anys viscuts!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario